La teràpia cràniosacral
La vida moderna no és amable amb el nostre cos, ni amb el nostre esperit. Les postures de treball o estudi, fins i tot quan ens estirem al sofà; les tensions inherents a la nostra feina o entorn; els conflictes generats per la convivència amb persones amb qui no sempre és fàcil relacionar-se, sovint ens porten a efectes no desitjats que es traslladen al nostre cos físic.
El nostre sistema muscular, nerviós i esquelètic té un delicat equilibri. Quan es produeix alguna afectació en una de les parts, generalment repercuteix en tot el sistema. A vegades l’afectació és lleu i subtil, però la persistència ens pot portar a conseqüències més profundes. Pot ser un dolor físic, o fins i tot una sensació d’inquietud o d’alteració emocional.
Una tensió en un punt determinat pot provocar una contractura, dolor o fins i tot petits pinçaments a nivell d’un espai intervertebral que, de rebot, produirà dolor al cap, les cervicals, o la zona lumbar, per exemple. A vegades l’origen de la molèstia es troba en una part molt llunyana del cos del punt on es manifesta. Sovint l’origen prové de preocupacions, però també pot venir per una mala postura que, allarg del temps, acaba provocant una incomoditat, o fins i tot un moviment repetit degut al tipus de treball que fem.
La teràpia cràniosacral incideix en aquest equilibri del cos. La medul·la espinal està protegida per un líquid que també envolta el cervell i que baixa, a través de la columna vertebral, fins a la zona del sacre. Aquesta zona està interconnectada amb tota la resta del cos a través de les terminacions nervioses que surten de la columna en totes direccions. A vegades una connexió és compartida per diferents parts del cos, donant lloc als punts reflexes, que ens permeten actuar sobre un punt de dolor des d’una altra ubicació on es pot manipular sense dolor i alleujar-lo.
La teràpia cràniosacral parteix dels estudis del doctor William Sutherland a la primera meitat del segle XX. Ell va descobrir que les sutures que uneixen els diferents ossos del crani permetien que el crani «respirés», i generaven una pulsació que permetia que la persona que tractés la teràpia interactués amb el cos del pacient d’una forma molt subtil per alliberar els bloquejos existents.
La forma en què s’actua és molt suau, gairebé inapreciable des del punt de vista del pacient. La persona que fa la teràpia situa les mans en diferents punts del cos, generalment centrant molt l’atenció en el cap. No hi ha manipulació amb força, més aviat és com una pulsació, i a vegades simplement la mà descansa sobre la zona afectada. L’interacció amb el cos es produeix de forma molt subtil, deixant que el cos indiqui les seves necessitats i relaxant i alliberant els punts de tensió o bloqueig. Finalment, es deixen uns minuts per acabar amb una petita relaxació.
Una sessió de teràpia cràniosacral normalment dóna com a resultat l’alliberament dels desequilibris tensionals del cos, i qui la rep surt relaxat, amb una agradable sensació de benestar. La persona que fa la teràpia facilita que el cos del pacient identifiqui els punts de conflicte i treballi per alliberar-los.